Arbre caigut 2

Arbre caigut

La setmana passada, la tempesta va tombar aquest magnífic arbre. No només ocupava el seu lloc des de feia anys, va créixer a l'abric de la paret seca que fa de límit entre casa nostra i la dels veins, fent de paret verda, sino que donava una ombra fresquíssima a l'estiu, ballava i xiulava quan bufava la tramuntana a l'hora que ens protegia de les ventades. Avui l'he retirat, com pesa un arbre mort! Ara tindrà un ús noble i familiar a la llar de foc dels veïns.

Llarga vida pel noble arbre.

Ah, i bon nadal...

I una paret...

Paret d'adob a Beirut. /A.Z.

Beirut, a s'altra banda i ben aprop

Fotos de n'Amal Zaccour, Líbano, desembre 2007.

Amal ha vuelto al corral. Pero se va de nuevo para su Líbano lindo. Se fue con parte de la familia de la guerra de los ochenta. Y ahora está regresando, con ideas y proyectos, lejos de Beirut, la gris y bulliciosa, en el campo. Ya os contará. La cosa promete pero hasta ahí debo decir. De momento, un aperitivo fotográfico, reportaje de reencuentro.

El jardín de Poseidón, con el permiso de Olduvai

Es Murtar, costa nord de Menorca, 23 de novembre'07./M.


No hace tanto tiempo, los payeses menorquines recogían la posidonia que se amontonaba en las playas tras los temporales para usarla como lecho en cuadras y establos. Así mantenían saneado y libre de parásitos al ganado y ayudaba a curarle las heridas. Hoy, la cosa es distinta. Los cuidados son otros y la recogida se hace, sobre todo, para tener limpios las playas. Siempre se deja una buena parte para asegurar los arenales y garantizar la permanencia de la costa.


Pero si queréis saber bien de qué va la cosa de la posidonia asomaros al blog de mi amigo Olduvai: Tierra chunga.blogspot.com. y buscad las entradas del 27 de julio "El jardín de Poseidón". Canela fina.

El Unicornio

Ya que vivimos días marcados por el apoteosis consumista disparado por la creencia colectiva en un cuento sin final feliz, aunque no por ello menos conmovedor, dejadme creer, a mí, en un cuento distinto. ¿O acaso no sabíais que a los jóvenes unicornios les tarda un tiempo en salir el cuerno?

La tarde está echada...

¿Dónde quedan las tardes de verano?

Papel de la India

Ommmmm....

El 2PUNTS ya está en la calle

Bueno, entre el ajetreo propio de una imprenta antes de navidades, ha conseguido abrirse paso el número de diciembre de la revista 2PUNTS. Para mirarla y para leerla...

Con fotos de Josep Bagur y de Oskar Pérez, grafitis de Damià Portella, el recorrido nonato de un ferrocarril por Menorca, la peli de Miquel Bosch para Internet, la nueva propuesta de La Fábrica y la botánica de Pere Fraga. Además habla de deportes y tiene anuncios clasificados. Y es gratuita...

La de enero ya está en la cocina. Con más fotos, más música, más cine y más ideas...

¿Ya está?

Sí.

Vale. ¿Ha quedado bien?

Bueno, para un anuncio ya está bien.

Vale. Sí, como anuncio vale.

Pues vale. ¿Tienes fuego?

Sí, vamos fuera.

Vale.

La portada es chula.

Sí. Me gusta.

¿Vamos fuera?

Vale.

Barca que seu

Bot que geu

Des del camí de Son Vives, Ferreries

Arbres...

Ser o no ser

Ferrari i Campari

Proves de Ferrari a l'Aeroclub de Sant Lluís/M.

Aperitiu de dissabte.../TxN.

Un cranc a Sa Mesquida

Obra parada !!!

Obra parada per presió dels veïns de Cala Llonga i del GOB amb l'Ajuntament de Maó. Els constructors contravenen els límits de la llicència.

Pentinada de tramontana

És possible menjar com Déu mana?

Flor de carbassó a Cala Llonga, estiu 2007./TxN.

Dimecres dia 12 a les 20 hores, a la sala de plens de l'Ajuntament de Maó es celebrarà una xerrada pública per parlar sobre Slow Food ("menjar lent").

Aquest moviment internacional proposa donar importància al plaer vinculat a l'aliment, aprenent a gaudir de la diversitat de les receptes i dels sabors, a reconèixer la varietat dels llocs de producció i dels artificis, a respectar el ritme de les estacions... tot conjugat amb un nou sentit de responsabilitat: una actitud que Slow Food ha anomenat eco-gastronomia, capaç d'unir el respecte i l'estudi de la cultura enogastronòmica amb el suport a tothom qui al món s'ocupa de defensar la biodiversitat agroalimentària.

Guillem Ferrer és impulsor del projecte Slow Food a les Illes Balears, una associació local que connecta i uneix pagesos, pescadors i artesans de petita producció, gent que fa feina en l'agricultura o l'alimentació, cuiners, professors d'escola i d'universitat... baix el lema: "Bo per a la gent. Sostenible per a la Terra. Just per a tothom".

Slow Food defensa la necessitat de mantenir, en la producció agrícola, un equilibri de respecte i d'intercanvi amb l'ecosistema circumdant.

Des del GOB, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Maó, et volem convidar a assistir a la conferència on es parlarà d'actuar en favor de la salvaguarda de la cuina local, de les produccions tradicionals, de les espècies vegetals i animals en perill d'extinció; d'un nou model d'agricultura, menys intensiu i més net, fonamentat en els coneixements i el saber fer de les comunitats locals, l'únic capaç d'oferir perspectives de desenvolupament fins i tot a les regions més pobres del planeta.

Frío

Sa Mesquida./TxN.

Tarde de lluvia, viento y frío...

Bimbolles

Pep Bou, el maestro de las burbujas y las pompas de jabón, actúa el viernes 16 y el domingo en el Teatro Principal de Maó... ¡Uau!

¿Porqué no se callan todos?

World Press Photo' 07

Sorpresa exótica

¿Qué siniestros manejos económicos han condenado al más absoluto abandono al jardín Botánico de Binisafúa?

Trataremos de desvelar la identidad de quién lo promovió y de quién lo diseñó. Además intentaremos dilucidar el tránsito de semillas y planteles desde tierras lejanas. ¿Qué significados ocultan las enigmáticas estatuas plantadas entre las palmeras y los cactus? ¿Qué ceremonias rituales se celebraron en el interior de los círculos señalados con símbolos geométricos?

Y, tal vez, descubrir excitantes aventuras y atractivos personajes en los entresijos de una historia tejida al rededor del empecinamiento de los pioneros en el seno de una sociedad precavida y temerosa.

Basta una furtiva visita para que surjan preguntas sobre el enigmático Botánico de Binisafúa...

Campionat de canaris

Canaris al 37è Campionat d'Ornitologia de Menorca. /TxN.

És curiós adonar-se de que aquest cap de setmana 356 canaris de diferents tipus estan competint per a proclamar-se el millor de la seva espècie. El jurat passa el dia passejant, despenjant gàbies i comentant les qualitats d'estampa, o de plumatge i, fin i tot, de color. Perquè hi ha canaris grocs, vermells, groc nevats, òpalo damunt vermell... i canaris rissats, de plomes esparrufades i voluminoses, i canari japonès, menut i nerviós.
Resulta que a Menorca l'Agrupació de Canaricultors compta amb 55 socis actius i que aporten ocells d'alta qualitat en concursos balears i a la Península. I que es queixen per les dificultats del transport i de la complexa buracràcia que cal cumplimentar i que ha fet desistir a molts participants de fora de l'illa.

Homenatge a Tanaka

De com Gon arriba a l’illa i alimenta les gavines amb peixos...

Gon arriba a l’illa. Ha nedat incansablement seguin l’estela del vaixell que repeteix rutinàriament la travessia. A mig camí Gon ha tingut gana i de quatre mastegades s’ha berenat un dofí. Ara, fent el mort, surant damunt l’aigua, es mira a l’inrevés la ciutat que es retalla sobre la línia de costa.
La ciutat sua plàcidament els primers moments del capvespre. La calor es retira amb el sol que s’amaga. L’aire s’omple d’alfàbrega, de sal i d’ocells. El blanc es ruboritza, el blau esdevé malva i el verd s’enfosqueix. Gon vol gaudir-ne.
Però Gon segueix amb la mirada el vol d’una gavina. I descobreix una caleta protegida per una roca imponent que sembla créixer amb la posta de sol. Les petjades de Gon marquen una sorra oblidada en el temps. Gon s’estira i de dos moviments s’enfonsa dins la sorra. Només apareixen discretament les orelles, els ulls i el nas. Gon descansa.
Sensible a la més mínima transgressió del silenci, Gon detecta la fràgil dansa d’un pardal. La cua de Gon estaborneix implacablement l’ocell. Dues gavines posen nord cap el moribund. Però abans de posar-se damunt la sorra Gon obra la seva boca enorme i les tritura en poques mastegades. Li molesta la textura de les plomes. I amb un rot profund tanca la qüestió.
Gon seu i mira l’aigua. L’escuma peta rítmicament contra la pedra, camuflant un moviment frenètic al peu de la roca. Gon s’hi aboca i veu un banc de peix blau deixant-se portar pel balanceig del mar. Gon s’imagina els peixos atrapats i es tira a l’aigua per alliberar-los. Amb enèrgics moviments de la cua i dels braços Gon aconsegueix cobrir l’arena de la cala de peixos. Al moment aquests desapareixen sota l’exèrcit voraç de gavines que vénen a celebrar l’acció de Gon. Ràpidament, els ocellots reprenen el vol i abandonen la platja recoberta de despulles i de milers d’espines.
Gon s’enfila dalt de la roca. De cara al mar no veu res. Ja fosqueja i l’aigua ha desaparegut. Un immens precipici negre s’obra davant seu. Només el trencar de les ones delata la permanència del mar. Gira el cap i passeja la mirada damunt la sorra blanca il·luminada per la lluna. Més enllà, negra nit. Una glopada d’aire fresc el relaxa i Gon s’abandona damunt la sorra.
Els xiscles impertinents de les gavines el desperten. El sol peta contra el mar. Unes barques creuen l’horitzó fora la caleta. La curiositat li pot. I Gon s’acosta nedant als pescadors. El homes i Gon s’observen mútuament. Ningú no se sent confiat. El so metàl·lic d’eines dins les barques posa dels nervis a Gon. Es capbussa i s’enfila aigua amunt cap a les barques.
La potència del salt de Gon fa capgirar la barca. Una darrera l’altra les naus queden fetes miques amb els seus homes surant agafats a les seves restes. Els taurons se’n adonen i neden, amb pressa, cap a l’escena del desastre. Un primer tauró mossega de ple un dels pescadors més allunyats. Els crits i la sang del pobre desgraciat espanten als altres homes que es veuen condemnats a morir desmembrats per les bèsties.
Gon s’adona de la falta d’equilibri de la situació i sense pensar-ho dues vegades ataca amb desmesurada violència els taurons que s’acosten.

Es fosquet a Sa Mesquida

Es fosquet a Sa Mesquida./TxN.

Puta bandera...

Ferreries, mon amour...

Obra a Ses tres Boques, a la carretera de Ferreries as Migjorn Gran. Oct'07. / TxN.

Dominguet...

Binissafúa... oct'07. / TxN.

No m'he mirat es diari

Tampoc no m'he llegit el dominical...

Ferrari !!! Ferrari !!! Ferrari !!! Ferrariiiiii !!!!

Apoteosis ferrrarienc als carrers de Menorca.

Tarde en Sa Mesquida

Sa punta des Pa Gros des de sa punta de Sa Creueta, a Sa Mesquida./TxN.

Hoy, sol y tramuntana

De trotones, balones y canastas

Trotons a l'hipòdrom de Maó. / M.F.

En los días anteriores al inicio de la liga de baloncesto, la página web de la ACB abría con un extenso reportaje sobre el ViveMenorca. Lo firmaba Antonio Rodríguez, el comentarista de baloncesto del canal Digital Plus, que diseccionaba técnicamente la preparación de la pretemporada y se sumergía en el entusiasmo y el carácter propio de los jugadores y su entrenador, Ricard Casas.

El reportaje acababa mencionando una conversación con el taxista que le recogió en el aeropuerto: «A mi mujer la hice socia el año pasado, cuando alguien se dio de baja. Y este año, a mi madre, que no le interesa mucho el deporte, pereo se vuelve loca con el ViveMenorca». Y así es el ViveMenorca, concluye Antonio Rodríguez, el orgullo de una isla.

Una afición que sufre partido a partido, triple a triple, lesión a lesión. Y que se vuelca sin tapujos desde el Pavelló, en los desplazamientos, desde casa o desde el bar. Dice Mario Stojic, el nuevo capitán del equipo y referente absoluto en el vestuario que la afición le lleva, muchas veces, a un nivel superior del que puede jugar. Deberían contarles a los jugadores cómo se viven los últimos minutos de los partidos desde el bar del Hipódromo de Maó. El domingo a mediodía, acabada la última carrera de trotones y solventado el resultado de las apuestas, el público se desplaza hasta el televisor que retransmite el correspondiente partido. El momento suele coincidir con el inicio del último cuarto. Es como una extensión de la grada, desde la que se reconoce y saluda a los vecinos, armados de bocinas, trompetas y bufandas, que acompañan al equipo en la cancha. Se aplauden las canastas propias y se silba a los tiradores contrarios. Se increpa a los árbitros, se protestan personales y se cuentan los segundos. Las voces y gestos de Casas asustan y el apretado final del encuentro se celebra o, qué le vamos a hacer, se deja para el próximo fin de semana.

Sólo en Menorca se sabe el esfuerzo por entrar en la ACB. A nadie se le escapa los cambalaches económicos y políticos que tuvieron lugar con el ascenso. Sacrificios repetidos al final de cada temporada, con la amenaza del descenso pendiente de un hilo. Cada partido es una epopeya, de resultado incierto y a menudo decepcionante. Pero la respuesta es única y unánime y el entusiasmo, cómplice.Hay que estar en la entrada del Pavelló de Bintaufa un día de partido. Hay que ver a las familias, de tres y cuatro generaciones, convertidas en grupos de pacíficos hooligans dispuestos a encestar desde la línea de 6,25 o a hacerle una personal a aquel gigantón del Barça. Hay que ver cómo las señoras, que sólo pronunciaban apellidos extranjeros por los cotilleos de revista, nombran ahora a cada uno de los chicos de la plantilla. En perfecto inglés y en perfecto croata, eso sí, con acento menorquín.

Diumenge, Menorca per la TVE2

Construcció d'un complexe hoteler o residencial a Cala Llonga, al costat de la carretera de La Mola. / M.F.

Nota del GOB Menorca

El programa Linea 900, que s'emet els diumenges, a les 20:30 h per TVE2, oferirà el pròxim diumenge un reportatge sobre Menorca.

Durant els 25 minuts de durada, es tractaran en aquesta ocasió els reptes de futur de la nostra illa. Amb el títol Menorca en la encrucijada, s'analitzen les polèmiques sobre les carreteres, les intervencions als ports i a la costa, així com la implantació d'energies alternatives. El programa compta amb la participació de diferents agents socials i representants institucionals.

Menorca és coneguda a l'exterior per la seva important aposta per la sostenibilitat. Aquesta illa sol ser identificada com un indret que ha sabut conservar paisatges idíl·lics i que ha aconseguit frenar la urbanització a la costa. Per aquests motius, resulta d'interès analitzar les grans transformacions que es poden patir de la mà de les infraestructures.

Mis vecinos

José María. oct'07

Judith. Oct' 07.

No nos ibamos????

La Mont i el Ramon que si anem o esperem...

S'arrosset i una posta de sol...

Binisaida. La Montse. 071007

Luto por Carlos Llamas

Pas question...

Ase a Capifort, als Prats de Favàritx. Costa Nord. /Mont F.

Cuestión de estrés...

Fotografia de Xavi Lozano para La Canalla Condal.

cuestión de épocas...

Binimel·là, oct'07. TxN.

Es curioso imaginar como consigue llegar esta imagen hasta este blog. Cruzando el espacio sideral, botando de satélite en satélite, desmoleculeizado, es decir, partido en millones de particulas invisibles por separado pero que alcanzan a reunirse con la suficiente densidad como para que la foto traiga algo.

Pues vale.