miércoles, 20 de agosto de 2008

Resurrección



Niños y caballo. Fiestas de Gràcia. MH.

Pues sí. De nuevo en el aire. El verano en Menorca es relax, baños de sol, baños de mar, paseos al anochecer, paseos al amanecer, cenitas al borde de la playa, desayunos al son de los pajaritos, fiestas patronales, fiestas públicas, fiestas privadas, fiestas de uno solo... El verano para el que está de vacaciones... por fin he pillado verano. Y es que julio y agosto, para el que trabaja en Menorca es calor de agobio por la mañana, calor de muerte al mediodía, calor horrible por la tarde, calor de insomnio por la noche, ducha fría por la mañana, ducha fría al mediodía, ducha fría por la tarde, ducha fría por la noche...

Un fallo mecánico se ha empecinado en fastidiar las vacaciones a muchos y en jodérselas a otros tantos... Pero la vida sigue para los demás y los santos patrones hay que celebrarlos. ¡Ferreries se apresta, Sant Bartomeu está al caer!

sábado, 5 de julio de 2008

Torna la Gran Migjornale - 2



Fotos capturades del blog de Joan Mercadal, artista migjorner i generós amb els amics

Atenta la cofradía de artistas!!!!

La Gran Migjornale s'està tornant a muntar pels dies 16 i 17 d'agost.
Novetats interessants: a més de quadres i escultures a les cases hi haurà concerts i multimedia.

viernes, 4 de julio de 2008

A l'estudi del David Monrós




El David Monrós ha inaugurat expo a la Fàbrica de Fotografia de José M. Quadrado... Superada la gimcana de les obres conseguim arribar-hi i bere'n-s'ho tot, tot, tot... Benvinguts al ROOSTIC MAN PROJECT, llarga vida al putu rei!!!!

Calma as fosquet



Fosquet as Grau./juliol'08

viernes, 20 de junio de 2008

Per molts anys, princesa!!



El dia 21, la Lara fa 13 anys... Per molts anys princesa!!!

Trist i espantat...


Punta Prima, maig'08

Torna la Gran Migjornale



Fotos de Joan Mercadal, La Gran Migjornale 2006

Els artistes d'Es Migjorn Gran ja escalfen motors. Preparen obres i locals per a muntar la segona Migjornale. Atents a les novetats.

De moment, la crònica del 2006...

FORA VILA VERD
Suplement de EL MUNDO/El Día de Baleares
setembre 2006
LA GRAN MIGJORNALE


TXIQUI NAVARRO / MENORCA
Es Migjorn Gran.- L’iniciativa d’un grup d’artistes migjorners, assumida pel seu Ajuntament, va permetre obrir el poble a visitants i al propis veïns. A mitjans d’agost, els dies 13 i 14, es va celebrar la Gran Migjornale, un itinerari artístic a través de cases particulars i edificis públics convertits per dues vesprades en galeries d’art. Cafès i botigues oberts fins la mitjanit, il•luminació de festa al centre, cançons mediterrànies i fados a l’escenari del Pla de l’Església, i molta gent al carrer, passejant, mudada, sorpresa de trobar-s’hi. El que més cridava l’atenció era veure els propis migjorners, amb el plànol a la mà, mirant-se d’enfora la porta d’una casa per a, tot seguit, entrar-hi tímidament. “Els migjorners fent el turista a ca seva...” deien amb humor pel carrer.

Des del primer moment la idea va néixer amb voluntat de gimcana. Així ho va expressar en Jaron Rowan, que no hi va poder ser perquè feia feina a Londres. En Jaron és fill del ceramista Ricardo Madiroles i de la pintora naïf Peri Rowan, migjorners de dret per veterania. A més és video-artista i productor cultural, molt lligat als muntatges i idees del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). De seguida es va mostrar disposat a organitzar el projecte i donar-li cara i ulls. Un projecte que va sortir d’una conversa de cafè entre artistes i que va trobar, tot d’una, la immediata col•laboració dels responsables culturals del municipi, al davant dels quals la regidora Elena Baquero. “És la primera vegada que la gent de l’oposició m’atura per a felicitar-me”, comentava entusiasmada després que al mig del carrer Major se li atraquessin un antic regidor del PP i la seva senyora: “Una idea fabulosa. I amb futur. Cal repetir-ho l’any que ve”, li van dir.

La cosa consistia en mostrar les obres de diferents artistes relacionats d’alguna manera amb Es Migjorn Gran en llocs destinats habitualment a altres menesters i obrir-ne les portes a veïns i visitants. Així algunes cases particulars, alguns comerços, restaurants i edificis públics van guarnir llurs façanes amb el reclam de l’exposició itinerant i des del fosquet fins a la mitja nit van convertir els carrers del poble en la capital artística de Menorca durant dos dies.

A la peixateria, l’Adolf Llovera oferia, encara amb escates al mostrador, els seus peixos i crancs en pintura, etiquetats amb el nom i el preu. A les parets i damunt els bancs, les sèries de platja de Cala Galdana i Son Bou. “No he tocat res, només he ventilat un poc la botiga”, la dificultat, però, va ser haver de convèncer a la mestressa de tenir tancat el dilluns. “És una manera de portar l’art al carrer i de donar a conèixer el poble” deia entre divertit i satisfet tot i recordant la gènesi de la festa. De seguida ens va dur a la porta del costat, la de l’antiga biblioteca que avui funciona com a taller de pintura pels més joves. Com si es tractés d’una galeria, perfectament arrenglerades damunt les parets, penjaven les obres del artistes convidats. “Per no tenir discussions els hi hem dit al Marc Jesús, de Ciutadella, i al Mel•la, de Maó”, ens va explicar l’Adolf. En Marc hi va dur un munt de senyores voluptuoses, blaves, taronges, vermelles, vestides i despullades... En Mel•la una mena de joc picto escultòric titulat Hallar uno la horma de su zapato, en blanc i negre, molt dels anys 60.

La següent parada era a ca’n Llovera a on hi tenia posades pintures de la Març Rabal i la Marta Bou. Un gran format a la paret de fora recordava una de les primeres intencions: “vam voler penjar a les façanes reproduccions d’alguna de les obres de l’interior. Ho teníem tot preparat però, finalment, a l’hora de fer-ho, qui havia d’imprimir-nos-ho va marxar de vacances”. I es va posar en marxa el Plan B: una pancarta única per assenyalar els punts d’exposició. “L’any que ve ja n’haurem après”, deia l’Adolf.

Però el plat fort era al davant, dins de l’Església de Sant Cristòfol. Només entrar, hom s’adonava que hi havia alguna anomalia. Un enorme quadre d’en Bruce Mc Lean ocupava la primera capelleta. “Val a dir que des del primer moment, el rector ens va oferir la seva total col•laboració”, va comentar. “Sí, però li vam dir la cosa a mitges”, va voler matissar algú altre. L’obra del Mc Lean és una figura en actitud de pregar i molt adient per a ser exposada en un temple. Però ningú no va dir-li al mossèn que el títol és Adoració a Gucci, la marca de sabates, una referència irònica cap al anomenats “esclaus de la moda”. Tot i consistir en una convocatòria quasi exclusivament plàstica, la Biblioteca Nova va cedir el seu espai per a un llibre gegantí del Bruce Mc Lean i les il•lustracions de la Març Rabal, el darrer treball de la qual juga amb el paper de fulles de llibres. També el vestíbul del restaurant Xic acollia un Mc Lean: “és emocionant veure l’obra d’un dels contemporanis més importants en parets tan familiars”.

Tot i ser dilluns, a Es Migjorn es respirava aire de festa. Abans de les vuit del vespre, els cafès del centre ja envaïen els carrers amb taules i cadires i al Pla de l’Església músics i tècnics es posaven a punt pel concert de la nit. A l’Ajuntament, massa activitat per ser l’hora que era. La gent entrava, recorria passadissos i, tímidament, creuava portes fins arribar al pati del darrera. En una de les parets el bosc de peixos de fusta d’en Carles Roig ballava segons bufés el vent. A l’altra, la Berta Nosàs hi exhibia els seus poemes pictòrics damunt peces de fusta retornades per la mar. També l’Àlex Ràventós pinta sobre aquestes fustes. Però ell s’estava a Sa Casa Blava del carrer Major, oberta per a tothom aquests dies i a on diumenge al vespre un home es va emocionar perquè feia quaranta anys que no hi entrava.

A la Casa des Metge Camps l’espai permetia reunir les il•lustracions de la Roser Srgemí i les pintures d’en Kei Pons Florit i d’en Paco Gómez, mentre el Centre Sanitari exposava la pintura d’en Ronald W. Webb. Però el recorregut exigia fer una parada a casa d’en Pere Antoni Pons, al carrer Mirada del Toro, una casa ben menorquina, com les de sempre. I a on la mostra oferia pintures dels “autòctons” Tòfol Moll i Miquel Florit Galmés. I en Pere Antoni, gin amb llimonada i pastissos. “Ha vingut molta gent que no coneixia”, deia content. Era un dels pocs migjorners que havia obert la casa, “la gent de poble és més reservada que els foranis, potser els hi costa més”.

Dues cantonades enllà, al carrer de Sant Llorenç, n’hi havia que no tenia manies. La fotògrafa Diane convidava a tothom a entrar-hi. Dins la casa, les seves fotos es disputaven les parets amb les pintures de la Peri Rowan i d’en Graham Byfield, mentre les taules i el jardí eren territori exclusiu per a les voluminoses escultures en ceràmica d’en Ricardo Madirolas,

Tot el centre bullia. Es feia difícil entrar dins de les cases, molta gent vinguda de fora i els artistes no s’ho creien. N’hi havia que compraven! Com a casa d’en Miquel Zobel, el joier de Ciutadella, convertida en una mena de mercadillo de primera. “No es mira amb el dits” renyava als nens, tot mirant-los de cua d’ull mentre li deia a una senyora com aquest penjoll o aquelles arracades li il•luminaven la cara. A la cuina, les fotografies del Joan Mercadal, detallista del moviment, i que entrava i sortia amb la càmera a la mà per fer el reportatge gràfic de la Gran Migjornale. A la porta del davant, la marga Subirats Jover, a casa del seu cosí, hi tenia les seves pintures d’inspiració ètnica.

També a S’Engolidor hi havia format una bon sarau. En José Luis, un dels factòtums de l’esdeveniment, a més d’exposar-hi un collage propi, hi havia reunit l’obra de quatre artistes, en Bruce Mc Lean, en Jaume Riudavets, la Montse Clausells i en Christian Marcon. El restaurant Ca Na Pilar, a l’entrada o a la sortida del poble, segons es miri, acollia la pintura d’en John X. Lane. I a l’altra punta, al Cap de la Vila, hi trobàvem les de l’Araceli Torrent i les de la Melisa Cabal.

La Gran Migjornale va passar de veres. Tot i que per aquest petit poble de prop de 1.400 habitants, capital de la regió meridional de Menorca des de la seva segregació de Ferreries l’any 1989, hagi estat com un somni. Hi ha gent que abans d’aquesta festa no havia estat mai a casa dels veïns. O que feia un munt d’anys que no hi havia tornat. També n’hi ha que a partir d’ara es miraran amb altres ulls aquests veïns “raros”, vinguts de fora, extravagants. Han vist que “tenen les cases ben posades, amb un altre gust, però ben posades”. I que no són del tot ximples ni ganduls, que fan feina i que, a més la venen. Dos dies viscuts al voltant de l’art i dels artistes que, qui sap perquè, a Es Migjorn Gran en són un munt.

L'Adolf presenta aquest vespre a Argos, Maó



L’Adolf Llovera ens empeny de ple dins l’estiu.
Quan aneu a nedar mireu amunt, i si el sol us encega, poseu-vos ulleres fosques. I dissimuleu. Per una estona l’Adolf us observa i pren apunts des d’un globus imaginat. Us pintarà distrets, guaitant la forastera que surt de l’aigua o jugant a la pala amb el cunyat. Les platges i les cales de Menorca li regalen un món cromàtic que el seu ofici de pintor recull en escenaris quasi tridimensionals. Segures i encertades, les pinzellades capturen mil detalls i vesteixen els paisatges de banyistes i d’ombrel•les.

Txiqui Navarro.
Maó, juny 2008.

viernes, 9 de mayo de 2008

Llega la noche



Noche de viento y llovizna. Insomnio insalvable. Tormenta contenida. Cambio de luna, talvez. Mareas intangibles. La oscuridad no basta para aquietar la inquietud. El silencio es denso como el vendaval que resopla. Las ramas cimbrean bajo su pesada carga de primavera y el cielo rojizo del puerto anuncia una mañana gris y hostil.

El sol se ha asomado unos días creando una ilusión veraniega. Cálida sonrisa materna, abrazo amoroso. La mar sigue fría engañando al bañista con su aspecto de piscina. Son las medusas invasoras y los restos de naufragios los que delatan en la playa agresivas marejadas, allá, mar adentro... Se ensaña el universo contra el placer del sosiego.

Los campos esperan el envite de fuego. Las bestias pacientes en sus refugios esperan. Saben estar aunque no entienden. Arbustos y flores conocen su momento y crecen y estallan e inventan paisajes. Esto es, se entretienen. Tan solo el insomnio se debate y vence. Rompe su ciclo inoportunamente.

Y la mar ruge y los vientos arrasan, y la lluvia es granizo y el cielo es ceniza. Devastación sin tregua. Castigo sin perdón. Prólogo apocalíptico de un día sin sol.

sábado, 3 de mayo de 2008

Qui ha vist volar un cavall? 2

Qui ha vist volar un cavall?

Sa darrera volta

Guanyant terreny

La màgia d'Es Boveret


Joan Toni Riera "Es Boveret" menant Omni Maker SB el dia 1 a l'Hipòdrom de Maó.

A n'en Joan Toni Riera li diuen Es Boveret. Diuen que té una màgia especial amb els cavalls i que fa córrer els que amb altres menadors es distruen amb altres coses. Conten que no li agrada la gent. Que cuida cabres al camp i només baixa a Manacor per menar cavalls. S'hi entén i li responen. Dijous va venir a Maó. I vam veure la seva màgia en acció. Una delícia.

viernes, 4 de abril de 2008

Pels camins de Binissaida



Pels camins de Binissaida, tocant la primavera...

Sant Jordi gloriós !!!



Per Sant Jordi donem la cara

La Canalla Condal dóna la cara aquest Sant Jordi. I tu, si vols, també pots fer-ho.

En aquesta vida, pots triar Cara o Creu.


Tots sabem qui obté la Creu de Sant Jordi. La Canalla Condal tria donar la Cara.
El premi “La Cara de Sant Jordi”, que neix amb l’afany de perpetuar-se, està destinat a aquella entitat, persona o “cosa” que, en veritat, necessita els diners per desenvolupar encara millor la seva tasca social.

No cal esperar, ni obrir un sobre, ja sabem qui guanyarà aquest any.

La guanyadora de “La Cara de Sant Jordi” és la Fundació Esquerdes i el nostre premi és la festa que es celebrarà el dia 22 d’abril a les 22h. a la sala 2 de l’Apolo (Carrer Nou de la Rambla, 111). L’entrada costa 20 euros i aquests diners aniran directament al nostre premiat, després del cava, la música, el ball i el que calgui…

La FESTA: DJ Miqui Puig, DJ Turmix, DJ Jordi Turtos, DJ Marcel Pel i la musica en viu i en clau de rumba a càrrec de LOS IMPAGAOS, a mes d’algun convidat sorpresa.
Si no pots venir a la festa, però vols “sortir a la foto” et donem un número de compte.

Informació sobre La Canalla Condal a www.lacanallacondal.com , i sobre la Fundació Esquerdes a www.esquerdes.org

viernes, 21 de marzo de 2008

Derechos de autor

Previa: El mayor problema de la medida en defensa de los derechos de autor aprobada por las Cortes es la torpeza con la que se ha informado a la ciudadanía. Nuestros políticos deberían sonrojarse, una vez más, al ver como un instrumento pensado para la defensa de los más elementales derechos para los creadores y que merece ovación y vuelta al ruedo ha caído presa de la manipulación mediática y propagandística de la derecha más rancia.

De nuevo, un artista debe suplir las carencias de los depositarios de la voluntad popular y dar la cara explicando e intentando aclarar el porqué de las cosas.

Os dejo con Jaume Sisa:


A CHUPAR DEL CANON

Jaume Sisa - EL PAÍS, 20-03-08

Parece que va a regularse el dichoso y mal llamado canon digital (en realidad es un derecho de compensación), cuya ley se aprobó en las Cortes en diciembre pasado, cuando el Gobierno, junto a IU y CIU, tomó partido por los artistas y demás ralea, cosa que nos permitirá seguir chupando del bote.

Se había formado tal pelotera con el asunto que por momentos pensamos que íbamos a ser descubiertos y nos arrebatarían los privilegios y prebendas que graciosamente nos ha ido concediendo la sociedad hasta llegar al punto de ser tratados, en ciertos países civilizados, igual o casi que el resto de ciudadanos. Lo hemos conseguido sin esfuerzo alguno y, a fuer de sinceros, debemos reconocer que no nos lo merecemos, porque, como algunos han apuntado, lo que nos gusta es vivir bien, sin trabajar y sin obligaciones. Si por nosotros fuera andaríamos todo el día en pelotas, bebiendo, follando y dedicados en cuerpo y alma a la creación y a la búsqueda de la inspiración divina. Pero ¡ah!, el Estado nos obliga a vestirnos, a pagar impuestos, a ganar dinero para casa, comida y lo que nos apetezca. Exceptuando, claro está, nuestras producciones, que, por ejemplo en la Red, faltaría más, salen gratis para todo el mundo.

En España hay gente muy lista que se ha percatado de cuáles son nuestras intenciones y ha alertado a los contribuyentes: "Cuidado, esta panda de mangantes millonarios pretenden pegarse la vida padre a nuestra costa; a ver si va a resultar que aquí se puede vivir de hacer música, teatro, cine, escribir y pintar; ¿dónde iremos a parar? Que los bancos te frían a comisiones, que te cobren tasas por viajar, impuesto del 70% por la gasolina, márgenes abusivos de los intermediarios en la alimentación, que paguemos royalties a marcas y patentes, que las operadoras nos sangren con sus tarifas..., ¡qué le vamos a hacer!, ya se sabe, la lógica del mercado y bla, bla, bla..., pero que estos cantamañanas quieran cobrar por lo que ellos llaman trabajo, ¡habrase visto!".

En efecto, los más listos han denunciado esta injusta situación. El PP, la extrema derecha mediática, la asociación de internautas y, sorprendentemente, el senador Jordi Guillot de IC-Els Verds, amén de medios de comunicación presionados, quizá por anunciantes de tecnología digital o con intereses en la industria audiovisual y parte de la hostelería. Nadie quiere pagar por la creación musical, literaria, escénica o plástica.

El PP, con la honrosa excepción de la diputada Salmones, ha entrado en el tema por connivencia con el gran capital, las multinacionales fabricantes y las operadoras. Todos quieren situar a los creadores al nivel de los monos: graciosos, pero sin molestar con la exigencia de derechos y tonterías así. Y también por pillar el voto joven; a lo que se apuntó Guillot, que se disputaba el apoyo de los internautas con mayor legitimidad, según él, que el PP.

Abundando en la pinza, la Asociación de Internautas (600 afiliados y un sueldo para su presidente que nadie sabe de dónde sale) se colgaba del brazo de Rajoy en esta justiciera batalla orquestada por grupos mediáticos cercanos al Opus, la Conferencia Episcopal y otros de reconocida trayectoria en pro de la verdad.

Pero no se han salido con la suya. Los votantes son tontos y han dado la victoria a los socialistas, gracias a los cuales esperamos seguir forrándonos como locos chupando del canon.

jueves, 20 de marzo de 2008

Passejant per Cala Pudent

Cala Pudent, Es Mercadal, 19 de març '08.

martes, 18 de marzo de 2008

Bellezas agro

Fira del Camp, 16 de març'08, Alaior.

sábado, 15 de marzo de 2008

Els frescos de Son Boter

Barranc de Son Boter, març'08./MF.

Diu que al barranc de Son Boter, devallant des Migjorn Gran cap a Son Bou, hi ha un vell molí que ja no s'empra, de parets descarnades i vençudes per la humitat...

Solet d'hivern a Fornells

Ses Salines, Fornells, març'08./MF.

Todo se acaba sabiendo

Un aviador alemán reconoce haber derribado el avión que pilotaba Saint-Exupéry
Una larga investigación permite identificar al piloto que supuestamente acabó con la vida del autor de 'El Principito'
EFE 15-03-2008
El alemán Horst Rippert, de 88 años, ha reconocido ser el autor de los disparos que abatieron el avión que dirigía el literato francés Antoine de Saint-Exupéry en 1944 y cuyo cadáver nunca ha sido encontrado.

El hombre lo ha declarado al diario La Provence que publica hoy el final de esa incógnita gracias al trabajo de investigación llevado a cabo por dos franceses, un submarinista y un experto en búsqueda de aviones perdidos durante la guerra.
Saint-Exupéry despegó el 31 de julio de 1944 de su base en la isla de Córcega para una misión de reconocimiento a bordo de un avión "Lightning P38", pero nunca regresó.
En 1998 un pescador halló entre sus redes una pulsera que perteneció al autor de El Principito y seis años más tarde fueron encontrados restos del avión frente a las costas de Marsella pero no fue aclarado el caso.
La muerte de un mito
"Pueden dejar de buscar. Fui yo quien abatió a Saint-Exupéry", dijo Rippert cuando fue localizado por los investigadores franceses, según el diario.
El piloto alemán llevaba dos semanas de servicio en la costa sur de Francia cuando en la mañana del 31 de julio de 1944 identificó un "Lightning 38" y se dirigió hacia el aparato.
Según el relato que ha hecho, Ripper siguió al avión francés y le alcanzó con varios impactos, tras lo cual vio que caía sobre las aguas, pero no se percató de qué había ocurrido con el piloto.
"Fue después cuando supe que era Saint-Exupéry. Yo esperaba que no fuera él, porque en nuestra juventud todos habíamos leído sus libros y los adorábamos", ha explicado el hoy octogenario Rippert, que tras la Segunda Guerra Mundial fue periodista en la cadena de televisión ZDF.

martes, 11 de marzo de 2008

L'Explanada, febrer'08

Y tú, ¿qué miras?

Cas Toni, Alaior, març'08

Gripe

Son Bou, març'08

Te agarra y te invade. Se instala dentro de ti como un alien y te exprime los sudores. Te tortura lenta, casi placenteramente, y te duele hasta la piel, y hasta la raíz del vello. La fiebre te transporta hacia un oscuro de sensible y descontrolada percepción. Te gana el sueño, te abandona el calor. Y vuelve a la carga y te enciende el cuerpo y se te van las fuerzas. Y la cabeza. Sueños intensos que borran las fronteras entre lo imaginado y lo que no. ¿Estás o no estás? La boca seca te devuelve a la almohada empapada. Llega el aroma a tostadas y arroz hervido y una voz amable te sujeta y te reconforta.

Capvespre d'hivern

Es Grau, el 29 de febrer

sábado, 9 de febrero de 2008

Fora Vila Verd endavant


No podran amb el
FORA VILA VERD


JAUME CASASNOVAS I SASTRE

Com hauran pogut comprovar els nostres
lectors, la portada del suplement ha canviat
de fisonomia. No ha estat una qüestió de
disseny ni de continguts, sinó la decisió de
la Direcció General de Comunicació del
Govern Balear de retirar el patrocini al
FORA VILA VERD, una publicació que
prest complirà 28 anys i que des d’en fa
dotze, venia rebent l’esponsorització del
Govern Balear, a través de la Conselleria
d’Agricultura i de la de Medi Ambient.
Governs de tots els colors, fins i tot del Pacte
de Progrés, havien tengut present la tasca
de difusió cap a la pagesia i d’altres sectors
del FORA VILA VERD.

El suplement que avui teniu a les mans ha
pretès, i ho ha aconseguit, ésser una publicació
propera als sectors que donen nom al
seu genèric: ecologia, agricultura, natura,
patrimoni i cultura popular. A més d’això,
ha treballat de valent en pro de la normalització
lingüística. Ens hem allunyat de crispacions
polítiques i, més encara, sempre
hem volgut estar al costat del poble planer,
de fora vila més concretament, i de tota
aquella gent que ha volgut que entràssim a
ca seva. La gran difusió d’aquest producte
dominical, sobretot a la part forana, n’ha
estat una mostra. A cada casa i damunt cada
llar hi ha un FORA VILA VERD.

La Direcció General no ha tengut en
compte aquest fet ni molts d’altres, i ha fet
valer criteris polítics per damunt dels culturals
i d’interès per a la ciutadania. El tracte
que han rebut sempre les conselleries i tothom
per part d’aquest mitjà, ha estat del tot
correcte i, fins i tot, de molta cordialitat i
col·laboració. Hem difós de manera correcta
tota la informació que ens han proporcionat
i ho hem fet de la millor manera que
hem sabut. I ara no compta per a res.

És curiós que una altra administració hagi
donat el seu suport a una altra publicació,
de manera objectiva i sota uns criteris semblants
als que nosaltres complim. És un
mitjà que es va iniciar fa anys com nosaltres,
de vuit pàgines com nosaltres, i que ha
estat imprescindible per a la consolidació
d’una important quota de lectors. D’ell en
diuen que, subvencionant-lo, asseguren la
seva publicació perquè incideix directament
en la consecució dels objectius del procés de
la normalització lingüística. Té, com a
objectiu específic, la presència de la llengua
catalana a les publicacions periòdiques.
Quasi com nosaltres o nosaltres com ell.

Tenguin per segur, estimats lectors, que
el FORA VILA VERD ha tengut sols un
objectiu des dels seus inicis: la consolidació
i difusió del món agrari, cultural i tot allò
que envolta la nostra vida quotidiana. Hem
cobert i cobrim una part de la nostra terra
gairebé oblidada per tots els mitjans. Una
part de la que molta gent en viu i molta més
encara en gaudeix. Una part de les nostres
illes que no entén de política ni en vol saber
res. Una part que pretén i anhela conèixer
les seves arrels i costums i que, en la mesura
que hem pogut, nosaltres hem col·laborat.

El Govern Balear, però, ens vol llevar la
veu, aquella veu que la gent vol sentir i llegir
cada diumenge. No han tengut en compte
a l’hora de passar el sedàs, que han fet
mal paper a l’amo en Joan, l’amo en Pere i
fins i tot a un possible don Guillem o Joan.

Nosaltres pensam amb tots els ciutadans
d’aquesta terra sols pel fet de llegir-nos. La
Direcció General de Comunicació no. Sols
compten els criteris polítics i no els d’interès
cultural i social. Han passat el sedàs, però
no podran amb el FORA VILA VERD.

No podran amb el
FORA VILA VERD

JAUME CASASNOVAS I SASTRE és director de FORA VILA VERD

Saludos cordiales


viernes, 1 de febrero de 2008

Un saludo a los Obispos de España

¿¿Qué me dicen de su complicidad en la propagación del sida, de su participación en los crímenes de guerra o de su desaforada atracción sexual hacia los niños??

Pue eso.

domingo, 27 de enero de 2008

viernes, 25 de enero de 2008

Pa los que os pille en Barcelona

CONCENTRACIÓ
PER A LA DESPENALITZACIÓ
DE L’AVORTAMENT
DIUMENGE 27 DE GENER
A LES 12H
PÇA UNIVERSITAT

Grafiteros

Damià Portella 2007

Ja tenim el 2PUNTS al carrer!!!!

Por fin!!! El 2PUNTS de gener passeja pel carrer...
Surt el Christian passejant pel Japó amb la banda amb la que toca a Barcelona... els HooK, que sonen cada vegada a més sales i amb més bandes clàssiques. Surt la Zulema Bagur, perquè amb l'ivern que dui ens mereixem un poc de llum, de color i d'alegria. Surten les fotos del Toni Martínez, el d'Addaia, que es pateja l'illa de tant en tant i es coneix recons amagats. Surt el Mateu Amel·ler, que per qui no sap qui és trobarà un amic gamberro en un veterà amb galons i roteondeS a Ciutadella. I el Pere Fraga ens ensenya el narcisos, i el Damià Coll que ens monta damunt el seu mehari...

Pues eso. Qui se'l vulgui mirar que vingui per aquí

Draps de l'India

Postal de la Mar Bonada per a la Mont.

martes, 22 de enero de 2008

Relleu



El Raül, l'Héctor i la Lara mos esperen... Allà va el relleu!!!

... but I like it.

It's only rock'n roll...

Cavalls a la mar

Dissabte feia sol. Vam anar a fer un moç a Santandria i, de cop, van apareixer un cavall i el seu genet. Diuen els entesos que la mar els agrada. Juguen, fan gimnàs i es curen les ferides. M'agradaria sentir-los-hi el riure... Cavalls a la mar!!!

Un cangrejo para Raúl...


Me ha contado un pajarito que Raúl (de apellido Romo) está malito... Dada la distancia y mis desconocimientos médicos le mando un cangrejo menorquín. Salta de piedra en piedra, mójate los pies, de cuclillas aguanta la respiración... ¡ahí está! Por fin, la espera valió la pena. ¿Lo has visto? Se va a esconder antes de que lo pilles... No le gusta pasar la noche en un frasco de cristal... Pero te espera, para cuando te asomes, entre las rocas, pisando cantos y chuleando mareas. Para tí, Raúl. Para que te baje la fiebre...

domingo, 20 de enero de 2008

Diumenge a Sa Mesquida


Casetes a s'illot de Sa Mesquida./TxN.

miércoles, 16 de enero de 2008

Perlita Groove Band


Hoy me he encontrado con los chicos de la Perlita Groove Band y hacerles una entrevista para la revista 2PUNTS.
Músicos menorquines de orígenes catalán, valenciano y colombiano. Atentos: en marzo graban un disco para intentar salir a tocar fuera de la isla... Ahí es ná. Música de los 50 y 60, honesta y con ganas. La foto es con Luis, el guitarrista de la banda, este verano y de fiesta... Suerte!!!
Ya os contaré la entrevista cuando la escriba.