Arbre caigut 2

Arbre caigut

La setmana passada, la tempesta va tombar aquest magnífic arbre. No només ocupava el seu lloc des de feia anys, va créixer a l'abric de la paret seca que fa de límit entre casa nostra i la dels veins, fent de paret verda, sino que donava una ombra fresquíssima a l'estiu, ballava i xiulava quan bufava la tramuntana a l'hora que ens protegia de les ventades. Avui l'he retirat, com pesa un arbre mort! Ara tindrà un ús noble i familiar a la llar de foc dels veïns.

Llarga vida pel noble arbre.

Ah, i bon nadal...

I una paret...

Paret d'adob a Beirut. /A.Z.

Beirut, a s'altra banda i ben aprop

Fotos de n'Amal Zaccour, Líbano, desembre 2007.

Amal ha vuelto al corral. Pero se va de nuevo para su Líbano lindo. Se fue con parte de la familia de la guerra de los ochenta. Y ahora está regresando, con ideas y proyectos, lejos de Beirut, la gris y bulliciosa, en el campo. Ya os contará. La cosa promete pero hasta ahí debo decir. De momento, un aperitivo fotográfico, reportaje de reencuentro.

El jardín de Poseidón, con el permiso de Olduvai

Es Murtar, costa nord de Menorca, 23 de novembre'07./M.


No hace tanto tiempo, los payeses menorquines recogían la posidonia que se amontonaba en las playas tras los temporales para usarla como lecho en cuadras y establos. Así mantenían saneado y libre de parásitos al ganado y ayudaba a curarle las heridas. Hoy, la cosa es distinta. Los cuidados son otros y la recogida se hace, sobre todo, para tener limpios las playas. Siempre se deja una buena parte para asegurar los arenales y garantizar la permanencia de la costa.


Pero si queréis saber bien de qué va la cosa de la posidonia asomaros al blog de mi amigo Olduvai: Tierra chunga.blogspot.com. y buscad las entradas del 27 de julio "El jardín de Poseidón". Canela fina.

El Unicornio

Ya que vivimos días marcados por el apoteosis consumista disparado por la creencia colectiva en un cuento sin final feliz, aunque no por ello menos conmovedor, dejadme creer, a mí, en un cuento distinto. ¿O acaso no sabíais que a los jóvenes unicornios les tarda un tiempo en salir el cuerno?

La tarde está echada...

¿Dónde quedan las tardes de verano?

Papel de la India

Ommmmm....

El 2PUNTS ya está en la calle

Bueno, entre el ajetreo propio de una imprenta antes de navidades, ha conseguido abrirse paso el número de diciembre de la revista 2PUNTS. Para mirarla y para leerla...

Con fotos de Josep Bagur y de Oskar Pérez, grafitis de Damià Portella, el recorrido nonato de un ferrocarril por Menorca, la peli de Miquel Bosch para Internet, la nueva propuesta de La Fábrica y la botánica de Pere Fraga. Además habla de deportes y tiene anuncios clasificados. Y es gratuita...

La de enero ya está en la cocina. Con más fotos, más música, más cine y más ideas...

¿Ya está?

Sí.

Vale. ¿Ha quedado bien?

Bueno, para un anuncio ya está bien.

Vale. Sí, como anuncio vale.

Pues vale. ¿Tienes fuego?

Sí, vamos fuera.

Vale.

La portada es chula.

Sí. Me gusta.

¿Vamos fuera?

Vale.

Barca que seu

Bot que geu

Des del camí de Son Vives, Ferreries

Arbres...

Ser o no ser

Ferrari i Campari

Proves de Ferrari a l'Aeroclub de Sant Lluís/M.

Aperitiu de dissabte.../TxN.

Un cranc a Sa Mesquida

Obra parada !!!

Obra parada per presió dels veïns de Cala Llonga i del GOB amb l'Ajuntament de Maó. Els constructors contravenen els límits de la llicència.

Pentinada de tramontana

És possible menjar com Déu mana?

Flor de carbassó a Cala Llonga, estiu 2007./TxN.

Dimecres dia 12 a les 20 hores, a la sala de plens de l'Ajuntament de Maó es celebrarà una xerrada pública per parlar sobre Slow Food ("menjar lent").

Aquest moviment internacional proposa donar importància al plaer vinculat a l'aliment, aprenent a gaudir de la diversitat de les receptes i dels sabors, a reconèixer la varietat dels llocs de producció i dels artificis, a respectar el ritme de les estacions... tot conjugat amb un nou sentit de responsabilitat: una actitud que Slow Food ha anomenat eco-gastronomia, capaç d'unir el respecte i l'estudi de la cultura enogastronòmica amb el suport a tothom qui al món s'ocupa de defensar la biodiversitat agroalimentària.

Guillem Ferrer és impulsor del projecte Slow Food a les Illes Balears, una associació local que connecta i uneix pagesos, pescadors i artesans de petita producció, gent que fa feina en l'agricultura o l'alimentació, cuiners, professors d'escola i d'universitat... baix el lema: "Bo per a la gent. Sostenible per a la Terra. Just per a tothom".

Slow Food defensa la necessitat de mantenir, en la producció agrícola, un equilibri de respecte i d'intercanvi amb l'ecosistema circumdant.

Des del GOB, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Maó, et volem convidar a assistir a la conferència on es parlarà d'actuar en favor de la salvaguarda de la cuina local, de les produccions tradicionals, de les espècies vegetals i animals en perill d'extinció; d'un nou model d'agricultura, menys intensiu i més net, fonamentat en els coneixements i el saber fer de les comunitats locals, l'únic capaç d'oferir perspectives de desenvolupament fins i tot a les regions més pobres del planeta.